La primera tasca fou la de convertir l'horta de l'Intitut en un terreny de joc. La part que estava sense arbres feia només 42 x 85 metres. El permís municipal estipulava que no es podia tallar cap arbre dels fruiters que hi havia, els quals havien de conservar-se. Això impedia les mesures reglamentàries, pel la qual cosa els promotors de l'equip procediren a tallar un mínim per aconseguir l'espai ordenat. La cessió del terreny fou gratuïta i al cap de poc temps els veïns es queixaren del soroll i dels crits que feien els aficionats i perquè "s'havien tallat arbres contra el criteri de no tocar-ne ni un de sol". Alguns detractors varen afirmar que el lloguer d'aquest camp almenys havia d'aportar 300 pessetes anuals. L'Ajuntament va al.legar que el nou club només perseguia el bon desenvolupament físic i moral de la joventut i que en altres temps s'havia cedit gratuitament a altres societats, que havien abonat dèficits de fins a 200 pessetes i fins i tot havien pagat les pilotes. Era alcalde de Figueres Marià Pujolà i foren promotors de l'arranjament del camp els aficionats Josep Bonaterra, Josep Jou, Albert Gurí, Pere Burgell, Joan Coronas, Joaquim Geli, Carles i Robert Casals.
La primera Junta Directiva de la Unió Esportiva Figueres va quedar formada per Bernard Palmer (president), Heliodor Capell (vice-president), Joaquim Geli (secretari), Carles Casals (tresorer) Josep Montana (comptable), Pere Burgell (sots-secretari) i Artur Novoa, Joaquim Prats, Francesc Bartolí i Ferran Borràs(vocals). Els càrrecs s'elegien en assemblees de socis, de forma democràtica. El local social era al Casino Sport Figuerenc, al carrer de Monturiol.
El president, Bernard Palmer, no era figuerenc. Va venir a Figueres des de Mallorca com a administrador de les finques que els comtes de Peralada tenien a Requesens. Era solter i aquí va conèixer la senyora Concepció Gelabert, vídua del metge Vila, amb la qual es va casar. Vivia al carrer de Besalú i disposava d'un luxós turisme marca Buick. L'entrenador era Artur Novoa, alhora tambe jugador, capità de l'equip i directiu. Natural d'Espolla (1898), va venir de jovenet a Figueres a aprendre l'ofici d'escultor. Havia començat a jugar al futbol amb l'Sport Club Figuerenc i després fou fitxat pel Palafrugell, amb despeses i dinar pagats.
Al cap de tres anys va tornar per jugar amb l'equip figuerenc. Fou un dels entusiastes de la creació de la Unió Esportiva Figueres. En retirar-se, es dedicà a l'activitat de marbrista, amb gran professionalitat. En una entrevista publicada al Setmanari de l'Alt Empordà (19-2-1986) deia que "jo vaig ser el "pare" de la criatura. En aquella època jugavem on podiem, fins al nou camp de l'horta de l'Institut que nosaltres mateixos arreglàvem i marcàvem abans dels partits. Les pilotes i els mallots els pagavem nosaltres, puix encara que a Figueres sempre hi ha hagut molt de caliu, a penes feiem diners per pagar-nos el dinar en els desplaçaments i moltes vegades inclús ens l'haviem d'emportar. Però era tanta l'afició que teníem que sempre estavem enganxats a la pilota. Només teníem el futbol al cap. Jo era molt aficionat a la caça i cada diumenge pel mati me'l passava caminant pel bosc caçant perdius i conills i a la tarda jugava tranquil.lament el partit. Alguns desplaçaments fins i tot els haviem fet a peu, quan es tractava d'anar a un poble de les rodalies". Un altre jugador i directiu era Joaquim Prats, conegut als cercles esportius com a Titon. En aquell moment nomes tenia quinze anys. Havia jugat amb l'Sport Club Català. També ens va dir en una entrevista personal que "la pilota costava deu pessetes i només en teníem una. Si es penjava dins d'alguna casa veïna o a l'horta de les monges, s'havia acabat el partit. Cada jersei costava tres pessetes i els pantalons, una amb cinquanta cèntims. Aquest equipament el guardava a casa d'un amic, puix a casa meva no volien sentir a parlar del futbol". Prats va retirar-se del futbol per una lesió de menisc i va fundar el col.legi d'àrbitres de la província. Posteriorment fou entrenador, secretari tècnic, directiu, gran impulsor de la Unió Esportiva Figueres i, en moltes ocasions, un reforç econòmic per al club. Professionalment es dedicà al negoci dels adobs i tenia el magatzem al carrer de la Rutlla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada